Gargots en català: de juliol 2009

dijous, 30 de juliol del 2009

Ignasi Blanch repinta el mur de Berlín 20 anys després

Per commemorar el 20è aniversari de la caiguda del mur de Berlín el proper 9 de novembre, l’East Side Gallery, el major fragment de mur que s’hi conserva, serà repintat pels artistes que ja ho van fer el 1990. L’artista Ignasi Blanch és l’únic representant català i de l’Estat

Mur de Berlín Imatge de la Wikipedia Image via Wikipedia

espanyol que hi participa. Des d’ahir i fins el 5 d’agost, l’il·lustrador es troba a la capital alemanya repintant Parlo d’amor, un mural on
expressa les seves experiències a Berlín quan va caure el mur, on es trobava treballant en la impressió litogràfica.

Quan va caure el mur, l’associació WUWA va impulsar el projecte de salvaguardar-ne 1,3 km per cedir-lo a artistes de diferents països
perquè expressessin el seu sentiment respecte a la paret que durant 28 anys havia dividit la ciutat. Mitjançant un concurs públic es van
escollir els artistes que formarien part del projecte, i Ignasi Blanch en va ser un. L’East Side Gallery es va inaugurar el 28 de setembre de

1990.

dimarts, 28 de juliol del 2009

Gira del cantautor Pau Alabajos per Alemanya

El cantautor Pau Alabajos comença el diumenge 14 de juny una gira de recitals per centres culturals de Heidelberg, Tubinga, Saarbrücken, Bochum, Colònia, Frankfurt i Berlín. Es tracta d’una iniciativa organitzada pels lectorats de català que compta amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull.

El cantautor valencià Pau Alabajos farà una gira per universitats alemanyes que tenen estudis de català i centres culturals del 14 al 28 de juny per presentar un taller sobre situació del mercat de la música en català. El cantautor complementarà les actuacions amb tallers per plantejar els reptes i expectatives del futur de la Cançó avui i la projecció internacional de la cultura valenciana. A més, els lectors de català de les universitats aprofitaran l’activitat per introduir als alumnes conceptes com les diferències dialectals entre el valencià i el català central, o algunes formes verbals vinculades amb el dialecte valencià i el balear.

El músic Pau Alabajos és secretari del Col·lectiu Ovidi Monitor (COM), l’Associació de Músics i Cantants del País Valencià, entitat que treballa pel reconeixement i dignificació d’autors i intèrprets valencians que utilitzen el català per vehicular la seva obra musical. Ha publicat articles periodístics sobre cultura catalana i mitjans de comunicació a Levante EMV,

Ovidi Montllor via last.fm

El País, L’Avanç, L’Accent, Enderrock i altres diaris i revistes en línia. Fins al moment, ha editat dos treballs discogràfics: Futur en venda (Cambra Rècords, 2004), la seva òpera prima, de la qual s’han venut més de 3000 còpies i que ha sigut presentada en més de 250 recitals, i Teoria del caos (Cambra Rècords, 2008), el seu segon llarga durada, que ha comptat amb la col•laboració del cantautor basc Ruper Ordorika, la participació de la Jove Orquestra de Cambra de València i la producció de Toni Xuclà (Ovidi Montllor, Miquel Gil, Maria del Mar Bonet) i que l’ha portat a actuar fora de les fronteres de l’Estat espanyol (Lió, Montpeller, Grenoble, Marsella, Zuric, Basilea i Lausana).

En l’apartat de reconeixements i guardons, cal destacar el Premi Ovidi Montllor 2006 a la Millor Lletra per “Cançó explícita” i el Premi Ovidi Montllor 2008 al Millor Disc de Cançó d’Autor per Teoria del Caos. També ha obtingut premis i mencions, pel que fa a la seva tasca literària en el camp de la poesia i la narrativa curta.

dilluns, 20 de juliol del 2009

Creix el nombre d’universitats de l’exterior que oferiran estudis en català el curs vinent

L’Institut Ramon Llull ha aprovat les subvencions de docència d’estudis en llengua catalana a l’exterior per al curs 2009-10. El proper curs, l’IRL subvencionarà, mitjançant convenis directes, 126 universitats de 33 països diferents, quatre més que el curs passat. En total, però, són més de 160 universitats de fora del domini lingüístic que ofereixen docència d’estudis catalans amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull. El pressupost total per aquesta activitat és d’aproximadament 1.800.000 euros.

Imatge de lisibo via Flickr

Alemanya continua essent el país amb més alumnes universitaris d’estudis en català, gairebé 2.000 estudiants a 25 universitats, seguit del Regne Unit, França, Itàlia i els Estats Units. Dins l’Estat espanyol, l’Institut Ramon Llull contribueix a la docència de català a quatre de les onze universitats que ofereixen aquests estudis.

Després de diversos cursos on s’han impartit assignatures en llengua catalana, la demanda per part dels alumnes ha provocat que el proper curs iniciïn docència d’estudis catalans les universitats de Munic (Alemanya, Verona (Itàlia), Jamia Millia Delhi (Índia) i Columbia (EUA).

Altres centres que ja oferien cursos de català els impulsaran de manera significativa, com és el cas de la Universitat de Friburg de Brisgòvia (Alemanya) on s’impartirà un Bachelor Minor (especialització en llengua i cultura catalanes) i un Major de Filologia Romànica amb una presència consolidada dels estudis catalans. Una altra universitat alemanya que veurà reforçada la docència en llengua catalana serà la Universitat Humboldt de Berlín, on s’impartiran 20 crèdits de llengua, literatura i lingüística catalanes.

D’altra banda, a la Universitat de Belgrad s’oferirà un tercer nivell de llengua catalana que permetrà els estudiants assolir el nivell necessari per presentar-se al certificat de coneixements elementals de la llengua. Per la seva banda, a la Universitat de Sàsser (Sardenya, Itàlia) també s’incrementen els cursos oferts.

A la Universitat de Montreal (Canadà), on la presència de les assignatures de llengua i cultura catalanes s’ha incrementat des de l’any 2007-08, es crearà una mediateca d’estudis catalans (MédiaCAT). En col·laboració amb el Casal català del Québec, aquest espai multidisciplinar comptarà amb el fons més nombrós dedicat a la cultura catalana al Québec.

diumenge, 19 de juliol del 2009

La forca

forca
1 1 f. [LC] [AGA] Pal amb dues o més puntes o branques en un extrem que serveix per a regirar, apilotar, palla, fems, etc., agafar i carregar garbes, feixos. Forca de girar. Forca de ventar.
1 2 f. [IMI] Pal acabat en un extrem en dues puntes emprat pels forners per a ficar la llenya dins el forn.
1 3 f. [IMI] Barra de fusta que per un extrem és bifurcada, emprada pels vidriers per a agafar i transportar peces que tinguin coll.
2 f. [LC] [DR] Aparell format per una barra horitzontal sostinguda per un o dos pals verticals, de la qual penja la corda que serveix per a executar els condemnats a morir penjats.
3 [LC] a la quinta forca loc. adv. Molt lluny. Viuen a la quinta forca. Hem caminat fins a la quinta forca.
Font: Institut d'Estudis Catalans

Nosaltres també tenim la

forquilla
1 f. [LC] [ED] Estri de fusta, de metall o de plàstic, generalment d’una sola peça, en forma de forca, amb dues, tres o quatre puntes, el qual serveix per a agafar la vianda i portar-la a la boca, tallar-la, etc.

Els anglesos també diuen al mateix encara que amb el temps s'han menjat la "a"i el fork els serveix tant per la forca com per la forquilla.

Imatge de nickwheeleroz via Flickr

fork Etymology: Middle English forke, from Old English & Anglo-French; Old -English forca Anglo - french furke from Latin furca
Data abans del segle XII. Font: Merriam Webster