dissabte, 7 de març del 2009

Figueres i Besalú estrenyen llaços davant l’arribada del TGV.

L’alcalde modern de Figueres, Santiago Vila, i el seu homòleg de Besalú, Lluís Guinó, s’han reunit aquest matí a l’Ajuntament de Figueres per tractar diferents inciatives. La més destacada és l’arribada del TGV a la comarca, que es concretarà amb la construcció -a ponent de la ciutat- d’una estació amb servei intermodal (tren convencional i tren d’alta velocitat).

Des de Besalú consideren que el nou equipament es convertirà en el referent pels habitants de la Garrotxa. “La nova estació intermodal de Figueres atendrà millor les nostres necessitats de mobilitat, que no la de Girona. Estem davant d’una gran oportunitat perquè municipis com

Besalú tinguin una empenta en l’àmbit econòmic i social” ha explicat Guinó. Molts municipis garrotxins veuen en la nova estació intermodal una nova manera de crear un lligam més potent i intens entre les dues comarques.
Font: Girona noticies . com
Sempre m'ha semblat que la Garrotxa era més propera a l'Empordà que al Gironès. No sé perquè, però quan era petit cada vegada que passàvem pel pont de Besalú, en direcció a Girona, em semblava que sortia de casa molt més, que si agafàvem direcció cap a Figueres. És clar que Girona era la capital, més gran, però fins i tot Banyoles, ja em semblava un lloc més allunyat del tarannà de la gent de la Garrotxa.
Ara només ens faltaria que ens instal·lessin a les comarques gironines els carrilets que havien existit abans, però en modern. Un tren petit que et portés de Besalú a Figueres i viceversa. No estaria gens malament. Així, també, enllaçaríem el turisme que ve a veure el Museu Dalí i els que vénen a veure el poble medieval de Besalú, I què us semblaria un altre que enllacés amb l'aeroport de Girona, i com no, amb la resta de comarques de Girona?

Reblog this post [with Zemanta]

dijous, 5 de març del 2009

El català, la llengua europea minoritzada més sòlida

Segons els autors de la darrera edició de l’Atles de les llengües en perill al món, el català no hi està, en perill. De fet, és la llengua europea minoritzada més sòlida. Segurament, aquesta situació del català és possible per la potència manifestada a l’edat mitjana, per la dinàmica de la societat que, entre inèrcies i voluntats, l’ha fet perdurar amb força fins ara i, alhora, per la permanent ineptitud dels governants de l’Estat espanyol que, fins ara, no han sabut eliminar definitivament les altres llengües, tot i demostrar que, aquest objectiu, és un pilar central del seu projecte.
No està en perill –com a conjunt– però està amenaçada, sens dubte. Hi està no sols perquè n’hi ha que –des de dins i de fora– li neguen funcions pròpies de qualsevol llengua normal dins el seu territori, sinó perquè dins el seu territori també li retallen funcions que assignen a altres llengües.
Font: DBalear.cat

dimarts, 3 de març del 2009

Doble oficialitat i llengua pròpia, dues llengües i un territori


Edició acura d'Ester Franquesa i Lluís Jou.

A Doble oficialitat i llengua pròpia dues llengües i un territori llegirem una selecció dels textos, escrits entre 1983 i 1999, en què Josep Maria Puig Salellas basteix, de manera lúcida i crítica, els conceptes de llengua pròpia, llengua oficial, doble oficialitat i normalització lingüística, pilars de la doctrina bàsica del Dret lingüístic que configura, doctrina aplicable a Catalunya i, per extensió, a d'altres entorns geogràfics en què coexisteixen més d'una llengua. El llibre, a cura d'Ester Franquesa i Lluís Jou, és d'interès per als qui, des del dret, la sociolingüística, la planificació lingüística o la història de la llengua, s'acosten a l'estudi de l'ordenament jurídic en matèria lingüística, la situació de la llengua catalana, la realitat política i social de Catalunya i els processos de regulació i intervenció de l'ús o el coneixement d'una llengua

Index:

Parliament of Catalonia logoParlament de Catalunya Imatge de la Wikipedia

  • La llengua i la dominació política.
  • La doble oficialitat lingüística com a problema jurídic.
  • La situació jurídica de la llengua catalana, avui.
  • Els grans conceptes de la doble oficialitat a la Llei 1/1998, de política lingüística.
  • La legislació lingüística a Catalunya: de la Llei de 1983 a la de 1998