dimecres, 23 de maig del 2012

Fukushima: Crònica d'un tsnunami nuclear Carta blanca

Fukushima: Crònica d'un tsnunami nuclear Carta blanca:

Amazon.es: Sergi Vicente Martínez, Lluís Caelles Garreta

L'11 de març del 2011 el Japó va viure el tsunami més devastador de la seva història recent. Més de 20.000 persones van morir i ciutats senceres van quedar arrasades. Per si això fos poc, l'onada d'aigua va colpejar la central nuclear de Fukushima Dai-ichi, que va quedar sense subministrament elèctric, i, arran d'això, els enginyers en van perdre el control i els edificis de 4 reactors van anar explotant un rere l'altre, en una seqüència de calamitats encadenades que va comportar una fuita radioactiva de conseqüències impredictibles. I el món va contenir la respiració, pendent de les notícies que arribaven de la zona.

 

Per cobrir els efectes del tsunami i l'accident de Fukushima, centenars d'informadors vinguts d'arreu, temeraris i espantats alhora, es van desplaçar al Japó, i entre aquests hi havia dos periodistes de TV3, Lluís Caelles i Sergi Vicente, que ara apleguen en aquest volum les experiències d'aquells dies.

Pàgina a pàgina, ens movem pels llocs que recorren els informadors i vivim el seu dia a dia: el neguit pel risc de ser a la vora un complex de reactors nuclears desbocats, els esforços per informar amb rigor i agilitat, l'impacte d'entrevistar tanta gent que ho ha perdut tot, les necessàries rutines d'un equip de televisió desplaçat a una zona molt inestable i els seus indestriables avatars personals. Amb aquests testimonis de primera mà, tornem a aquells dies de març de 2011 que van sacsejar el món. Quan ja ha passat pràcticament un any dels fets de  Fukushima , i d'altra banda la crisi econòmica ha reobert el debat sobre com abaratir l'energia, potser cal especialment revisitar el que va passar al  Japó , per saber com es viu després d'un accident nuclear de grau 7, el més alt en l'escala internacional d'accidents nuclears, des de l'experiència de dos grans periodistes de casa nostra.