divendres, 16 de maig del 2008

No al transvasament de l'Ebre

Un, veient l'escassetat de pluges que hi han hagut aquests darrers mesos a Catalunya tendeix a pensar que sí, que estem en un punt crític i com a punt crític en què estem, es necessiten prendre mesures que només s'adopten en períodes de crisi. Amb això és fàcil de caure al parany que el govern i els interessos crematístics que hi han a l'entorn de l'aigua ens han posat: "Només fem el transvasament perquè aquest any no plou prou, no voldreu que la ciutat de Barcelona i rodalies es quedin sense aigua aquest estiu?". Quan et diuen això, clar tu penses: "Òstia això és greu, que en una ciutat com Barcelona d'avui per demà, la gent obri les aixetes i no els hi surti ni gota d'aigua, durant dies o setmanes, això és molt fort", i arribes a la conclusió que s'ha de fer aquest transvasament.
Però, d'altra banda, primer reflexiones amb la quantitat de milions d'euros que es mouen a l'entorn de l'aigua, i en si no es podia haver fet algun pas per no haver d'arribar a aquesta situació?, Si estem en una situació de crisi vulguem o no, potser podríem pensar que si l'usuari tingués unes restriccions més sèries d''aigua, una cosa és no tindre aigua durant unes hores cada dia i l'altre que no en surti ni gota, potser llavors, l'usuari també tindria consciència del problema i dintre les seves possibilitats, reduiria el consum contribuint a alleujarà la gravetat de la situació?.
Altrament, et diuen que en el 2009 hi haurà un dessaladora al El Prat que solucionarà molts dels possibles problemes de la ciutat de Barcelona. Això és l'any vinent. Què pensen fer, tirar una canonada de Barcelona cap l'Ebre, i quan la dessaladora funcioni tornar-la a treure?, em semblà que no, que la canonada seguirà allà "in sécula seculórum".
És parla, que la xarxa de distribució té moltes deficiències per on es perd molta aigua potable, es parla d'aqüífers contaminats, ... i amb prou feines, sentim a parlar d'intentar reparar aquests punts que no funcionen.
Per altre part, anem cap a un món, on en moltes coses haurem d'aprendre a administrar l'escassetat, haurem d'aprendre noves pautes de consum, haurem d'afluixar aquest consum desmesurat en multitud d'àmbits, i l'aigua en serà un dels primers que haurem d'aprendre a utilitzar amb seny. Potser podríem començar a mirar cap el continent Àfrica, per veure quina és la seva visió en l'ús de la poca aigua que tenen. Hi ha qui diu que no tardarem a tindre la sequera i el clima que allà hi ha, potser amb la nostra tecnologia podrem gaudir d'unes condicions no tant restrictives, però no podem esperar que la tecnologia ens ho arregli tot i nosaltres no ens repercuteixi en res, com si tot seguis igual...
Per això crec que hem de recolzar a la gent de les Terres de l'Ebre envers aquest transvasament,...L'administració ha de buscar altres camins per reconduir la situació d'escassetat d'aigua potable.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.
Font: PDE Plataforma en defensa de l'Ebre

També hom s'adona que el que en un principi era un servei public, el subministrament d'aigua, se n'ha fet, amb pocs anys, grans empreses d'emissió de rebuts. Sense gaires esforços, aquestes multinacionals, amb seus de pel·lícula, duen a terme una política del mínim treball: tot esperant que el cel proveeixi, mantenen mínimament unes instal·lacions, moltes d'elles construides en l'època del nostres avis, i que segons ells, no poden modernitzar per l'elevat cost que suposaria. Prefereixen perdre aigua per les canonades que no invertir un euro de més en la seva conservació. No em d'oblidar la seva màxima: "Dèu és generós i ja ens proveirà!"
Això sí, no dubten a queixar-se i a demanar més diners, i conxorxades amb l'estament polític d'aquest pais, augmenten els impostos de les factures d'aigua o n'inventen de nous i així recullen uns calerons per a ells i els seus amics polítics. Tot mentre el cel proveeixi i el ciutadà s'avingui a pagar.

Ara, el problema és gros. El cel no vol proveir, no hi ha oli perquè uns i els altres es puguin untar els dits. Han de buscar una solució, no poden continuar com fins ara, tot dient: Ciutadans tots, gasteu aigua!, no us preocupeu, deixeu-nos fer, que encara que el cel no proveeixi treurem aigua d'allà on sigui.Imatge de Ginger Nut Designs
via Flickr


Enllaços relacionats



Un video de la CHA en contra del transvasament.
El martes, 29 de abril, el Congreso de los Diputados aprobó el trasvase del Ebro a Barcelona. El trasvase que Zapatero dijo que nunca haría. El PSOE ha puesto en marcha un trasvase del Ebro que crea un precedente en materia hidráulica muy peligroso para Aragón.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)