Segons els autors de la darrera edició de l’Atles de les llengües en perill al món, el català no hi està, en perill. De fet, és la llengua europea minoritzada més sòlida. Segurament, aquesta situació del català és possible per la potència manifestada a l’edat mitjana, per la dinàmica de la societat que, entre inèrcies i voluntats, l’ha fet perdurar amb força fins ara i, alhora, per la permanent ineptitud dels governants de l’Estat espanyol que, fins ara, no han sabut eliminar definitivament les altres llengües, tot i demostrar que, aquest objectiu, és un pilar central del seu projecte.
No està en perill –com a conjunt– però està amenaçada, sens dubte. Hi està no sols perquè n’hi ha que –des de dins i de fora– li neguen funcions pròpies de qualsevol llengua normal dins el seu territori, sinó perquè dins el seu territori també li retallen funcions que assignen a altres llengües.
Font: DBalear.cat
No està en perill –com a conjunt– però està amenaçada, sens dubte. Hi està no sols perquè n’hi ha que –des de dins i de fora– li neguen funcions pròpies de qualsevol llengua normal dins el seu territori, sinó perquè dins el seu territori també li retallen funcions que assignen a altres llengües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada