Imatge de Tony the Misfit via Flickri vaig suggerir que tots forméssim una línia i correguéssim tan ràpid com poguèssim. La persona que corregués més ràpid seria el guanyador. Em van mirar molt fixament amb els seus preciosos ulls, grans i negres.
Però si hi ha algú que guanya, llavors tots els altres hauran de perdre. Aixó es divertit? Els jocs son per divertir-se. Per què cal forçar ningú a passar per una experiència així per després mirar de convèncer'l que en realitat hi ha sortit guanyant?. Un costum com aquest és difícil d'entendre. Aixó funciona amb la teva gent?
Vaig somriure i vaig moure el cap: no
Allà a prop hi havia un arbre mort. Vaig demanar ajut i vaig construir un gronxador col.locant una branca llarga sobre una roca. Va ser molt divertit, i fins i tot els membres més vells del grup van provar d'anar amunt i avall en aquell aparell. Em van fer veure que hi ha algunes coses que no podem fer tot sols, i aquella n'era una!. Persones de setanta, vuitanta i noranta anys van deixar anar el nen que portaven a dins i van passar una bona estona jugant a jocs que no estan pensats perquè hi hagi cap guanyador ni cap perdedor, sinó perquè tothom en gaudexí.
Font: Les veus del desert (Marlo Morgan) Helios Viena Edicions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada