 Segons aquesta definició, es podria dir "avui m'han titllat de mentider" o "la va titllar de llepafils", i amb aquest significat degué començar la profusió de titllar als diaris. Però tant s'ha usat el mot i tant se n'ha abusat que ara ja es fa servir amb el simple significat de 'qualificar'. ... Segons el filòleg(Coromines) , titllar és continuació semipopular del llatí titulare (duplicat en diu), que hauria produït un derivat postverbal titlla. Afirmació que trobam sorprenent: és ben estranya una paraula evolucionada des d'un mot llatí que no està documentada en català fins al 1840 (diccionari Labèrnia), segons diu el mateix Coromines. Nosaltres pensam que la paraula bàsica és titlla, i el verb sortiria després. Aquesta paraula es troba sota la forma tilde en espanyol, francès, anglès i italià, i sota la forma til en portuguès. Tant el francès, com l'anglès com l'italià han agafat la paraula de l'espanyol, com diuen els diccionaris etimològics d'aquestes llengües. i cap d'elles no ha produït un verb corresponent a titllar.Tilde apareix documentat en espanyol el 1433, mentre que en francès i anglès no apareixen fins al segle XIX. No tinc ara la dada sobre l'italià. ... En una cosa Coromines sembla convincent: quan diu que l'espanyol tilde, tan antic, és un manlleu fet a una altra llengua, possiblement la catalana. La forma catalana title, quan va passar al castellà, si és el cas, degué transformar-se en tilde, i aquesta és la forma que es va transferir a altres llengües. ... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada