Els valencians també tenen "rabo"

Imatge via WikipediaTambé tenim rabo
J. Leonardo Giménez
Els modeladors postfabristes i noucentistes de la llengua culta, essencialistes i virtuosos ells, van disfrutar de calent castrant una part important de la parla de totes les variants de la llengua, però especialment de la valenciana. Naturalment no van deixar perdre l´ocasió de capar el «rabo», tatxant-lo de «castellanisme inadmissible». El pobre vocable tenia tots els números per a ser estigmatitzat: es pronuncia i s´escriu com en castellà i s´acaba en «o» àtona.
...
La qualificació de castellanisme inadmissible de «rabo» començà a canviar amb Joan Coromines, el lexicògraf més reputat de la nostra llengua, que el considerava un arabisme. Eugeni S. Reig, en VPE, el reivindica i el relaciona amb «rabosa», animal que l´anomenem així «pel rabo tan gran que té». Altres vocables relacionats serien «rabera», «rabassa», «rabut», etc. L´Acadèmia Valenciana de la Llengua, com era previsible, l´inclou en el DOPV, com també ho fan els diccionaris del SALT; de manera que podem gastar el «rabo», sense temor que cap esporgador o esporgadora ens el talle. I, naturalment, també el sinònim «cua» (o «coa»), però direm només «cua», d´un peix, la de l´espera, la del cabell lligat i penjant, la d´una filera, el final d´un embassament, etc. i no «rabo», en eixos sentits. Font de la noticia Levante-emv