Senyal de Ferrocarrils dela Generalitat
Imatge de la Wikipedia
Llegim una editorial del Periodic de Catalunya on diuen:Si deixéssim fer a la gent de "El Manifiesto por la lengua común" de Fernando Savater, tindríem gent a Catalunya que no sabria res o poca cosa de català, gent als que només ens podríem dirigir en castellà.
La immersió lingüística ha obtingut un èxit acadèmic indiscutible i no és cap "abús", com diu el manifest. Ben al contrari, ha permès que els estudiants acabin el cicle obligatori amb un coneixement semblant de castellà i català...
Tindríem el que no seria mai aconsellable per la bona convivència dintre una societat, una divisió lingüistica: els que parlen català i castellà i els que només parlen castellà.
En canvi, actualment els alumnes que acaben els seus estudis obligatoris es poden valer amb els dos idiomes. Què volen aquesta gent quan pretenen que els seus fills sel's eduqui només amb castellà?
És més, les proves d'accés a la universitat celebrades aquest mes han presentat una nota mitjana en el castellà (6,25) superior a la del català (5,52).
Deixeu als mestres fer el seu treball, els polítics que es cuidin de les seves coses.
El règim lingüístic que regeix a les nostres aules ha de quedar a criteri dels especialistes en la matèria i no dels polítics.
El castellà, com tota llengua, té les seves amenaces, però que no les vinguin a buscar al sistema educatiu de Catalunya. Les llengües que ho tenen més cru són les llengües minoritàries, com el català, el basc o el gallec. El castellà, ara per ara, manté una salut envejable a tot el món.
N'hi ha prou de navegar pel dial radiofònic o fer una repassada als canals de televisió, n'hi ha prou d'entrar en una llibreria o acostar-se a un quiosc de premsa, per adonar-se que la conflictivitat lingüística és inexistent i la debilitat del castellà, un espantall per alarmar persones poc informades o per sacsejar la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada