150 treballadors de l'empresa de material elèctric Simon es manifesten pels carrers d'Olot
Uns 150 treballadors de la multinacional catalana de material elèctric Simon s'han manifestat aquest dissabte pels carrers d'Olot per protestar contra l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que l'empresa va presentar el passat 1 de juliol i que afecta a 80 dels 149 treballadors de la planta situada al carrer Sancho d'Ávila de Barcelona
Font: Avui
Una noticia trista de llegir per un que es olotí de naixement, jo recordo aquesta empresa com una de les empreses importants del Olot de la meva infantessa "Cal Arturo Simon" així es deia quan jo era petit.
El nacimiento en 1916 de una pequeña empresa, fruto de la ilusión y el esfuerzo de su fundador Don Arturo Simon Vibet ...Portem uns anys que es es habitual veure com les empreses externalitzen la seva producció a les quimbambes, perque el fabricà allà els hi surt a preu de capses de mistos, així suposadament l'empresa segueix siguen competitiva i no es veu abocada a tancar.
Lo que empezó con la fabricación de portalámparas en un pequeño taller,...
Font: Simon
Aixó comporta despatxar a un pilot de gent, eliminar-los del escalafor de la clase mitja dintre la nostre societat, amb feina més o menys estable i unes perspectives de futur, per enviarlos a molts d'ells a una jubilació anticipada amb uns ingressos minços o a una clase baixa a l'atur o a una situació de treball precari, tot condimentat amb poques perspectives de futur i normalment uns ingresos raquitics. Amb aixó esborrem en un dit i fet: anys d'escola, anys de dur aprenentatge dintre l'empresa, diners, esforços i moltes il.lusions de mil.lers de persones. Aixó els empresaris i l'administració poques vegades en son conscients, l'important es que l'empresa sigui competitiva dins el mercat global.
I a més a més aixó te unes consequències: si ens carreguem la clase mitja, les empreses que han conseguit ser competitives també acaban perden el seu mercat, ningú te diners per gastar. Si no hi ha mercat, no hi ha empresa, per molt competitiva que globalment sigui. El final de l'historia es que no tenim cap empresa i tenim una societat feta uns parracs.
Poc a poc estem ensorran la societat que ens dona supluig,..
I llavors pot pasa com ja pasa als Estats Units que amb el encariment del petroli ja no els hi resulta importar productes de la Xina i tenen que tornar a fabrica al propi país, el problema es que llavors en alguns sectors pot ser que no sigui tant fácil trobar els treballadors amb l'experiència adecuada, o estaran al calaix o arrobellats amb la seva jubilació sense cap il.lusió
però el mon esta cambian i més depressa del que molts voldriem
Tot problema te més d'una sol.lució, i no sempre la sol.lució més rápida i fácil es la millor, molts empresaris i dirigents de multinacionals els hi convindria rumiar-ho una mica més, abans de tira per el dret...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada