Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Crisis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Crisis. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 d’agost del 2009

Deballada en el consum aquest any 2009

La crisis econòmica i la por dels espanyols a perdre el seu treball podria fer que l'economia espanyola tanqués aquest any amb la major caiguda del consum privat de la seva historia de fins un 4,1 per cent, una contracció que afectarà a totes les comunitats autònomes, i més greument a les de: Canaries, Cantabria, Navarra i Extremadura. Setze anys després de l'últim indicador negatiu del consum privat a Espanya, (el 2,3% de 1993), Caixa de Catalunya anticipa pel 2009 un decreixement d'aquesta tasa de fins un 4,1%, amb sintonia amb el descens del 5% que pronostica per la despesa per capita.
L'entitat creu que la despesa de les llars caurà un 4,1% al conjunt de l'any.

Font: Financiero Digital


És clar que per la butxaca de molts, pels bancs i per les financeres, per l'Estat i per moltes empreses, aixó és una mala noticia, però per la visió que jo tinc, encara que sigui amarg d'empassar és una bona noticia.

Crec que la nostra societat pateix d'un hiper-consum, on cada dia sembla que per ser feliços hem de consumir i gastar més. I jo personalment crec que hem de recórrer en molts de punts i aspectes el camí al inrevès i aixó a la força té de comportar que més o menys depressa anem reduïnt el nostre consum amb els correlatius indexos negatius de despesa de les llars, en els propers anys i no cada vint anys després d'una colla d'anys de creixements constants.

Vivim en una societat econòmica, on avui dia tot es mira amb el prisma econòmic i ens hem oblidat de molts altres indexos tant o més importants que l'increment o la deballada de les despeses de les llars catalanes: esperança de vida, salut, qualitat del medi ambient, nivell de cultura, temps d'oci, qualitat dels aliments, qualitat de la convivència, poca gent empresonada, pocs delictes,...
No és bo que tot, només es vegi amb drinc drinc del calers, la nostre vida per sort té moltes altres coses molt més importants.

dilluns, 26 de gener del 2009

Clubs de futbol, una joguina per alguns empresaris

Una persona com jo, que no enten gaire res de futbol veu la historia que ens expliquen la gent de Vilaweb com la historia d'uns nens que ara se'n donen compte que el que es pensaven que era una joguina per entretenir-se porte unes responsabilitats que son incapaços d'asumir.
Els clubs de futbol València, Mallorca i Espanyol s'han vist afectats per la crisi econòmica. En aquest vídeo de Bon Cop de Cap s'explica com ho han gestionat les directives.






El problema greu es que darrera aquestes suposades joguines hi ha molta gent que fins ara en viu.

dilluns, 15 de setembre del 2008

A L'Arturo Simon d'Olot tenen problemes

150 treballadors de l'empresa de material elèctric Simon es manifesten pels carrers d'Olot
Uns 150 treballadors de la multinacional catalana de material elèctric Simon s'han manifestat aquest dissabte pels carrers d'Olot per protestar contra l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que l'empresa va presentar el passat 1 de juliol i que afecta a 80 dels 149 treballadors de la planta situada al carrer Sancho d'Ávila de Barcelona
Font: Avui

Una noticia trista de llegir per un que es olotí de naixement, jo recordo aquesta empresa com una de les empreses importants del Olot de la meva infantessa "Cal Arturo Simon" així es deia quan jo era petit.

El nacimiento en 1916 de una pequeña empresa, fruto de la ilusión y el esfuerzo de su fundador Don Arturo Simon Vibet ...
Lo que empezó con la fabricación de portalámparas en un pequeño taller,...
Font: Simon
Portem uns anys que es es habitual veure com les empreses externalitzen la seva producció a les quimbambes, perque el fabricà allà els hi surt a preu de capses de mistos, així suposadament l'empresa segueix siguen competitiva i no es veu abocada a tancar.
Aixó comporta despatxar a un pilot de gent, eliminar-los del escalafor de la clase mitja dintre la nostre societat, amb feina més o menys estable i unes perspectives de futur, per enviarlos a molts d'ells a una jubilació anticipada amb uns ingressos minços o a una clase baixa a l'atur o a una situació de treball precari, tot condimentat amb poques perspectives de futur i normalment uns ingresos raquitics. Amb aixó esborrem en un dit i fet: anys d'escola, anys de dur aprenentatge dintre l'empresa, diners, esforços i moltes il.lusions de mil.lers de persones. Aixó els empresaris i l'administració poques vegades en son conscients, l'important es que l'empresa sigui competitiva dins el mercat global.
I a més a més aixó te unes consequències: si ens carreguem la clase mitja, les empreses que han conseguit ser competitives també acaban perden el seu mercat, ningú te diners per gastar. Si no hi ha mercat, no hi ha empresa, per molt competitiva que globalment sigui. El final de l'historia es que no tenim cap empresa i tenim una societat feta uns parracs.
Poc a poc estem ensorran la societat que ens dona supluig,..
I llavors pot pasa com ja pasa als Estats Units que amb el encariment del petroli ja no els hi resulta importar productes de la Xina i tenen que tornar a fabrica al propi país, el problema es que llavors en alguns sectors pot ser que no sigui tant fácil trobar els treballadors amb l'experiència adecuada, o estaran al calaix o arrobellats amb la seva jubilació sense cap il.lusió
però el mon esta cambian i més depressa del que molts voldriem
Tot problema te més d'una sol.lució, i no sempre la sol.lució més rápida i fácil es la millor, molts empresaris i dirigents de multinacionals els hi convindria rumiar-ho una mica més, abans de tira per el dret...

No es recaptan prous impostos

La Generalitat pot perdre 2.110 milions d'euros el 2008
La caiguda en picat de la recaptació per l'impost de successions patrimonials podria provocar greus problemes de liquidesa a l'executiu si el nou finançament no compensa aquesta pèrdua

Font: Avui

Sens dubte el titular estar mal redactat, la Generalitat no perdra res, sencillament s'habien fet unes previsions que no es cumplirán, si no es venen cases no hi han impostos que cobrar.
Podem llegir la noticia amb to pesimista i podem veure aquí el principi, l'espurna,.. perque ser funcionari deixí de ser una bicoca. Temps al temps i no tardarem a sentir a dir que una entitat pública(com un Ajuntament, per exemple) no pot pagar als seus treballadors o que te que reduir el personal.