Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 d’agost del 2009

Deballada en el consum aquest any 2009

La crisis econòmica i la por dels espanyols a perdre el seu treball podria fer que l'economia espanyola tanqués aquest any amb la major caiguda del consum privat de la seva historia de fins un 4,1 per cent, una contracció que afectarà a totes les comunitats autònomes, i més greument a les de: Canaries, Cantabria, Navarra i Extremadura. Setze anys després de l'últim indicador negatiu del consum privat a Espanya, (el 2,3% de 1993), Caixa de Catalunya anticipa pel 2009 un decreixement d'aquesta tasa de fins un 4,1%, amb sintonia amb el descens del 5% que pronostica per la despesa per capita.
L'entitat creu que la despesa de les llars caurà un 4,1% al conjunt de l'any.

Font: Financiero Digital


És clar que per la butxaca de molts, pels bancs i per les financeres, per l'Estat i per moltes empreses, aixó és una mala noticia, però per la visió que jo tinc, encara que sigui amarg d'empassar és una bona noticia.

Crec que la nostra societat pateix d'un hiper-consum, on cada dia sembla que per ser feliços hem de consumir i gastar més. I jo personalment crec que hem de recórrer en molts de punts i aspectes el camí al inrevès i aixó a la força té de comportar que més o menys depressa anem reduïnt el nostre consum amb els correlatius indexos negatius de despesa de les llars, en els propers anys i no cada vint anys després d'una colla d'anys de creixements constants.

Vivim en una societat econòmica, on avui dia tot es mira amb el prisma econòmic i ens hem oblidat de molts altres indexos tant o més importants que l'increment o la deballada de les despeses de les llars catalanes: esperança de vida, salut, qualitat del medi ambient, nivell de cultura, temps d'oci, qualitat dels aliments, qualitat de la convivència, poca gent empresonada, pocs delictes,...
No és bo que tot, només es vegi amb drinc drinc del calers, la nostre vida per sort té moltes altres coses molt més importants.

dilluns, 1 de setembre del 2008

De ser els millors a no voler saber res de nosaltres

Extret del blog de Àlex Sàez
...
Fa uns dies, un empresari català m'anunciava que el banc habitual amb el que treballa a centre europa li havia anunciat que no volia treballar més amb empreses domiciliades a Espanya.
...
Com enfonsa un país amb pocs dies

dimecres, 9 de juliol del 2008

La 'crisi econòmica': una gran estafa per a la classe treballadora

{{ca|Monument a Joan Prim, Reus, Catalunya.Monument a Joan Prim
Reus, Catalunya
Imatge de la Wikipedia
Llegim a Reus Digital un article d'en Joan M. Rossich amb el que podem coincidir en molts del seus punts:

El desenvolupament de l'economia mundial, també l'espanyola, i conseqüentment la catalana, mostra que la manera de producció capitalista basada en el creixement pel creixement no persegueix la satisfacció de les necessitats socials i humanes, sinó exclusivament la recerca de la rendibilitat i el benefici de l'empresariat. Aquest creixement, sense finalitats socials, representa el tret característic i alhora més criminal i violent del neoliberalisme, el model que adopta el capitalisme actual: la precarització més absoluta del mercat laboral, la condemna a l'atur, a la pobresa i a la fam a milions de persones (fam en més de 40 països pel simple fet de l'especulació amb els aliments bàsics o l'energia).
...
Gairebé un terç de les llars espanyoles són mileuristes, és a dir, prop de 5 milions de llars (llar = 2,1 persones).
La població espanyola que és considerada com pobra se situa en el 20%, mentre a la UE-15, aquest percentatge se situava en el 16%.
Font: Reus Digital




Zemanta Pixie

dimarts, 3 de juny del 2008

Per què tants polítics tenen xofer?

FGC LogoImatge de la WikipediaLlegim a La Vanguardia :
Mientras el Govern idea medidas para que los catalanes reduzcan el uso del automóvil, la plantilla de chóferes de la Generalitat no da abasto para satisfacer los desplazamientos que precisan sus altos cargos. La Administración catalana ha optado por contratar un servicio de vehículos de representación que costará 1.152.000 euros en los próximos dos años. El Govern sostiene que esta solución es más racional y económica que el sistema que se encontró cuando el primer tripartito llegó al poder a finales del 2003. El número de altos cargos en el 2005 era de 168 y hoy supera los 200, según puede extraerse de los presupuestos de la Generalitat. La nómina fija de conductores de la Generalitat es de 133 personas. Aunque pudiera parecer un número lo bastante elevado como para cubrir las necesidades del Govern, la decisión de contratar un servicio de taxis de lujo evidencia que no es así. El Ejecutivo contrató el 5 de mayo mediante concurso público a la empresa Litoral Limousines para atender los desplazamientos de los altos cargos de la Generalitat por un periodo de 24 meses. ...

No entenc perquè tants polítics han d'anar amb xofer. La majoria de persones, treballadors i empresaris hem d'anar a la feina conduint el nostre cotxe, això si en tenim, i sinó, hem de fer servir l'espardenya, la bicicleta o els transports públics. Per què els polítics han de ser diferents? I més encara, si tenim en compte la situació econòmica tan magra que se'ns acosta.
Jo, excepte el president de la Generalitat i els consellers, faria anar tots els altres amb el tren espardenyal...
I encara més, si aquests volguessin donar una mica l'exemple de ciutadans preocupats pel medi ambient, quan fós possible també a peu o amb transports públics, carall!, no són precisament els transports de la seva empresa?
Zemanta Pixie

diumenge, 20 d’abril del 2008

Elisenda Paluzie: 'Ens trobem al punt del col·lapse'

Una entrevista que podem trobar a Vilaweb

Entrevista amb l'economista Elisenda Paluzie sobre la publicació de les balances fiscals i el finançament. Per Paluzie, la discussió sobre els criteris de càlcul de les balances fiscals no ha de desviar l'atenció del debat sobre el model de finançament.

16/04/2008