Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de setembre del 2011

La meva llengua

Floral games / Juegos floralesImatge de . SantiMB . via FlickrNo em preguntis per què, però l’estimo
de cor la meva llengua;
no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:
“L’estimo perquè sí, perquè és la meva”

L’estimo perquè sí; perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al so d’una non-non la més formosa
bressà amorosament ma son primera.

L’estimo de tot cor, per catalana
l’estimo perquè en ella
la rondalla primera, em contà l’àvia
un capvespre d’estiu mentre el sol queia.

L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s
l’exquisida poncella
de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo”
va dictar-me l’amor en eixa llengua.

L’estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em diuen avant i avant m’empenyen.

L’estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles
i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire
sos grans secrets en català em revelen.

L’estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i més bella...
¿I em preguntes per què? ¿I això em preguntes?
Doncs l’estimo perquè sí, perquè és la meva.

Apel•les Mestres
------
Apel·les Mestres (Barcelona1854-1936), també Apeles Mestres, d'acord amb la grafia que ell mateix emprava, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria. Visqué els canvis socials i urbanístics de la ciutat, mantenint sempre les arrels culturals de la terra. Impulsà les arts gràfiques a Catalunya, reivindicant la categoria artística de la figura poc considerada socialment del dibuixant. L'obra gràfica de Mestres és una referència obligada per conèixer els orígens del còmic espanyol. Com a escriptor va conrear diversos gèneres: poesiateatreprosa... que sovint fusionava i il·lustrava amb dibuixos propis. L'any 1908 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis extraordinaris dels Jocs Florals. Font: Viquipèdia
Enhanced by Zemanta

dimarts, 13 de setembre del 2011

Jordi-Pere Cerdà el poeta i dramaturg de la Catalunya Nord, mor als 90 anys

La seva obra més coneguda, 'Quatre dones i el sol', es va estrenar al Teatre Romea el 1964
Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1995, entre altres guardons. Font: El Periódico


Edu3.cat

Jordi-Pere Cerdà és el pseudònim literari d'Antoni Cayrol (Sallagosa, Alta Cerdanya, 1920).

En plena regressió del català al Rosselló, Cerdà construeix la seva llengua, basant-se sobretot en la rica parla de l'Alta Cerdanya. Al mateix temps que participa en la resistència durant la II Guerra Mundial, escriu poesia i teatre, però no comença a publicar fins al 1950. Ha conreat diversos gèneres, sempre amb l'Alta Cerdanya com a temàtica de fons.
En poesia, cal remarcar "La guatlla i la garba" (1950) i "Suite cerdana" (2003).
Entre les seves obres dramàtiques, destaquen "La set de la terra" (1955) i "Quatre dones i el sol" (1964).
En narrativa, ha obtingut el Premi de la Crítica Serra d'Or per "Col·locació de personatges en un jardí tancat" (1984) i el Premi Nacional de Literatura per la novel·la "Passos estrets per terres altes" (1984).

Llibreter durant un temps i a tota hora animador cultural, ha lluitat per la pervivència de la cultura autòctona a la Catalunya Nord. És fundador del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. També ha obtingut el Premi de Literatura de la Generalitat per "Poesia completa" (1988).
PuigmalImage via Wikipedia
Enhanced by Zemanta

dissabte, 22 de gener del 2011

Blocs de laMalla.cat: Anys d'aprenentatge : Màrius Sampere


La bellesa literària és una flor oculta en un paisatge esquerp. Per descobrir-la, fa falta coratge, talent, delicadesa, tenacitat. Molts la cerquen i pocs se'n surten. Kafka sí, ell va descobrir-nos la bellesa literària amagada dins el món burocràtic, que és buit, fred, pla, blanc, com un mort; ell va ser un novel·lista de primera. Màrius Sampere, que és un poeta de raça, ha descobert la flor enmig del caos metropolità, entre la brutícia del Besòs, que és un riu podrit, i l'arquitectura ferotge de Santa Coloma de Gramenet, que és una ciutat lletja.
Enhanced by Zemanta