La meva llengua

Imatge de . SantiMB . via FlickrNo em preguntis per què, però l’estimo
de cor la meva llengua;
no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:
“L’estimo perquè sí, perquè és la meva”

L’estimo perquè sí; perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al so d’una non-non la més formosa
bressà amorosament ma son primera.

L’estimo de tot cor, per catalana
l’estimo perquè en ella
la rondalla primera, em contà l’àvia
un capvespre d’estiu mentre el sol queia.

L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s
l’exquisida poncella
de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo”
va dictar-me l’amor en eixa llengua.

L’estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em diuen avant i avant m’empenyen.

L’estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles
i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire
sos grans secrets en català em revelen.

L’estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i més bella...
¿I em preguntes per què? ¿I això em preguntes?
Doncs l’estimo perquè sí, perquè és la meva.

Apel•les Mestres
------

Apel·les Mestres (Barcelona, 1854-1936), també Apeles Mestres, d'acord amb la grafia que ell mateix emprava, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria. Visqué els canvis socials i urbanístics de la ciutat, mantenint sempre les arrels culturals de la terra. Impulsà les arts gràfiques a Catalunya, reivindicant la categoria artística de la figura poc considerada socialment del dibuixant. L'obra gràfica de Mestres és una referència obligada per conèixer els orígens del còmic espanyol. Com a escriptor va conrear diversos gèneres: poesia, teatre, prosa... que sovint fusionava i il·lustrava amb dibuixos propis. L'any 1908 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis extraordinaris dels Jocs Florals. Font: Viquipèdia